2025-12-03
Maria Ballester Cardell
En un període amb escassa activitat normativa en la matèria, el replantejament de la política lingüística, resultat del pacte de govern entre Partit Popular i Vox, segueix produint una minva de la presència del català en la societat i en les institucions. El legislador continua regulant a la baixa l’exigència del català al personal (en aquest cas, no sanitari) del Servei Balear de Salut. En l’esfera de l’educació, políticament es manté el debat sobre la lliure elecció de llengua tot i que les famílies opten, una vegada més i de forma molt majoritària, pel català en el primer ensenyament. En el pla jurisdiccional, es resol el recurs d’inconstitucionalitat sobre l’eliminació del requisit del català en l’àmbit de la sanitat pública i l’alt tribunal accepta que la mesura s’adopti a través d’un decret llei.
2025-12-03
Vicenta Tasa Fuster
La crònica analitza les principals disposicions normatives estatals relacionades amb els usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat durant el primer semestre de 2025.
2025-12-03
Nicole Marinaro
Aquest article presenta una eina metodològica original per a l’avaluació sistemàtica de la rellevància i l’exhaustivitat del disseny de polítiques lingüístiques en l’atenció sanitària. En concret, l’anàlisi se centra en les polítiques públiques que aborden les barreres de comunicació que experimenten els pacients que parlen llengües autòctones o al·lòctones diferents de la llengua majoritària a l’hora d’interactuar amb el sistema de salut. Aquestes barreres comunicatives es conceptualitzen com a “incomoditat lingüística”. Dins del marc epistemològic de l’anàlisi de les polítiques públiques, l’eina presentada a l’article es basa en l’operacionalització del concepte d’incomoditat lingüística i, com a tal, s’articula al voltant de la centralitat de les necessitats dels parlants. Després d’exposar diversos casos d’incomoditat lingüística en l’atenció sanitària, l’article descriu l’eina en detall i n’il·lustra l’ús a través d’un breu exemple pràctic.
2025-12-03
Joana Pena-Tarradelles, Josep Soler-Carbonell
La introducció que obre el número, centrat en la relació entre llengua i salut, té com a objectiu situar aquest camp d’estudi i ajudar el lector a veure on s’emmarca el cas català dins dels debats internacionals sobre aquesta qüestió. Així, el text s’inicia amb una síntesi dels principals resultats de la recerca sobre l’atenció sanitària amb discordança lingüística duta a terme en altres països. A continuació, el focus es desplaça al context català per, de manera succinta, exposar la complexitat del marc legal vigent, fer una diagnosi dels motius pels quals el dret de disponibilitat lingüística no sempre està garantit, presentar les dades més recents sobre els usos lingüístics en l’àmbit sanitari català i assenyalar els grans buits de recerca en aquest camp d’estudi a Catalunya. D’aquesta manera, el text situa la realitat catalana dins del debat global sobre la relació entre llengua i salut i dota el lector de les eines necessàries per llegir amb una mirada comparada els articles del volum, els quals es resumeixen breument al final del text introductori.
2025-12-03
Isabelle Giroux, Jacinthe Savard, Jane Tyerman, Sébastien Savard, Josée Benoît, Cris-Carelle Kengneson
La formació dels futurs professionals de la salut sobre l’oferta activa (OA) dels serveis socials i de salut (SSS) en francès és essencial per permetre un accés equitatiu a serveis de qualitat a les persones francòfones en situació minoritària (FSM) al Canadà. L’aprenentatge mitjançant un mòdul de simulació interprofessional és una via prometedora que cal explorar. L’objectiu d’aquest treball és avaluar el nivell de satisfacció i d’eficàcia percebuda de l’aprenentatge de l’OA dels SSS en francès amb l’ajuda d’un mòdul de simulació interprofessional específic, el MODULE-IP-SIM-OA. Pel que fa a la metodologia, diversos estudiants en pràctiques de programes de SSS de la Universitat d’Ottawa van completar aquest mòdul, seguit d’una sessió de debrífing síncrona i d’un qüestionari de valoració en línia, entre els mesos de maig i desembre de 2023. Els 216 estudiants, provinents de nou disciplines diferents, van aportar respostes que indiquen nivells alts de satisfacció i d’eficàcia percebuda en relació amb el MODULE-IP-SIM-OA i el debrífing posterior. Aquest aprenentatge, que els participants van considerar eficaç, podria tenir efectes positius en l’oferta de serveis als FSM per reduir les barreres lingüístiques en l’àmbit de la salut.
2025-12-03
Olivier Baillet
2025-12-03
Staffan Himmelroos, Stefan Sjöblom, Isak Vento
Aquest estudi analitza l’impacte de la reforma social i sanitària en els serveis socials i de salut basats en la llengua per a la població de parla sueca de Finlàndia. La reforma va traslladar la responsabilitat sanitària dels municipis als serveis regionals de benestar ( wellbeing service counties o WBSC), alterant així les fronteres lingüístiques establertes. Tradicionalment, els municipis havien garantit la prestació de serveis tant en finès com en suec a les zones bilingües. Després de la reforma, els parlants de suec que constituïen una majoria o una minoria important dins d’un municipi han passat a ser una petita minoria dins de WBSC més grans, alguns dels quals inclouen àrees unilingües sense experiència en la prestació de serveis bilingües. L’anàlisi de dades provinents d’enquestes indica que els parlants de suec dels municipis de majoria suecoparlant són els més satisfets amb els serveis lingüístics, mentre que els de les àrees on són minoria es mostren significativament menys satisfets. Tanmateix, la satisfacció entre els parlants de suec a les àrees on són majoria ha disminuït notablement des de la reforma. L’estudi destaca els reptes que suposa mantenir els drets lingüístics dins d’un sistema de salut universal enmig de canvis estructurals i posa èmfasi en la importància d’atendre les necessitats lingüístiques en un estat amb dues llengües nacionals.
2025-12-03
Joana Pena Tarradelles
Aquest article fa una revisió bibliogràfica d’un centenar d’estudis sobre l’atenció sanitària amb discordança lingüística (ASDiL) i les conseqüències que pot tenir per als grups lingüístics minoritaris (GLMinoritaris) i minoritzats (GLMinoritzats) que l’experimenten. A diferència d’altres revisions, centrades sobretot en els GLMinoritaris d’origen migrant amb poc coneixement de la llengua d’atenció sanitària, aquest treball proposa una classificació de la bibliografia basada en dos eixos: 1) l’estatus de la llengua pròpia del grup lingüístic analitzat en cada treball i 2) el grau de coneixement per part del grup lingüístic de la llengua de comunicació sanitària. D’aquesta manera, es distingeix entre GLMinoritaris d’origen migrant no bilingüitzats, GLMinoritzats autòctons semibilingüitzats i GLMinoritzats autòctons altament bilingüitzats. Els resultats demostren que l’ASDiL pot afectar tots aquests grups, si bé amb diferències: en els GLMinoritzats autòctons semibilingüitzats i altament bilingüitzats es mantenen, amb matisos, algunes de les afectacions comunicatives detectades en els GLMinoritaris d’origen migrant, però n’emergeixen d’altres de caire més identitari. Així, l’article aporta dades rellevants per al debat actual en la catalanofonia sobre els requisits lingüístics en l’àmbit sanitari.
2025-12-03
Makiko Fukuda
Aquest article explora la transmissió lingüística intergeneracional en famílies transnacionals d’origen japonès i famílies japoneses a Catalunya, amb un enfocament en les llengües maternes i els usos lingüístics. A partir d’un qüestionari quantitatiu amb preguntes tancades sobre política lingüística familiar administrat a 67 famílies que tenen infants de més de tres anys, s’ha observat que tant el japonès com el català tenen una presència significativa a la llar, fet que indica una transmissió reeixida en termes d’ús lingüístic en aquest àmbit. S’ha observat que un percentatge considerable de progenitors segueix l’estratègia d’un progenitor, una llengua ( one parent , one language , OPOL), i reforça l’ús monolingüe del japonès; tanmateix, això no garanteix necessàriament que els progenitors la considerin la llengua materna o una de les llengües maternes dels infants. A més, les llengües maternes dels progenitors sovint no coincideixen plenament amb les dels seus fills. Així, les dades evidencien que ni la llengua materna dels progenitors ni l’ús monolingüe garanteixen per si sols la transmissió intergeneracional d’una llengua com a materna.
2025-12-03
Jon Zarate Sesma, Aitor Montes
La normalització de l'atenció sanitària seria oferir una atenció integrada basada en l'evidència i centrada en l'usuari (pacient), la qual cosa passa per una atenció en l'idioma d'elecció de l'usuari. Per a la consecució de l'esmentada normalització, i tenint en compte la complexitat del sistema sanitari centrat en l'usuari, cal posar en marxa polítiques que apostin per l'impuls de la consciència lingüística entre els professionals sanitaris i oferir estratègies per assegurar l'assistència sanitària integral en eusquera. És imprescindible aprovar un nou decret que reemplaci el Decret 67/2003 i que exigeixi com a mínim el nivell C1 d’eusquera per a l'exercici de la professió sanitària. Així mateix, caldria registrar l'idioma d'elecció de l'usuari a través de l'oferta activa, impulsar els circuits sanitaris en eusquera (amb la identificació dels serveis i professionals bascoparlants) i posar en marxa la història clínica en eusquera.
2025-12-03
Josep Martí i Pons
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2025 a les Corts Generals espanyoles per controlar l’acció política i de govern, així com altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, les llengües oficials i la política lingüística, amb especial referència al català, l’aranès i la llengua de signes catalana.
2025-12-03
Roser Serra i Albert
Recull comentat de les iniciatives parlamentàries no legislatives del primer semestre de 2025, coincidint amb l’aprovació del Pacte Nacional per la Llengua al final del primer any de la legislatura. El Pacte estableix uns objectius per al català que cal assolir el 2030 per atendre els reptes urgents que afronta la llengua. Aquesta crònica posa en relleu l’augment de preguntes parlamentàries adreçades als membres del Govern, la majoria dels quals han respost expressant un compromís clar amb la promoció i la defensa de la llengua catalana, i inclou una quantitat cada cop més gran de resolucions i mocions que reforcen aquest propòsit. El text analitza l’activitat parlamentària relacionada amb el multilingüisme, la política lingüística i les referències al català, a l’aranès i a la llengua de signes catalana.
2025-12-03
Alba Nogueira López
Una nova enquesta oficial de l'Institut Gallec d'Estadística indica que hi ha hagut un punt d'inflexió, ja que ha passat a haver-hi un percentatge més gran de població que parla habitualment en castellà respecte de gallec. En aquest context, s’ha produït l’anunci de l’inici dels treballs per a una simple “actualització” del Pla general d'ús de la llengua gallega, aprovat per unanimitat fa més de 20 anys (2004), i el canvi de regulació dels mitjans públics que, per primera vegada, obre la porta a emetre en altres llengües.
2025-12-03
Maria Ballester Cardell
Gairebé a punt de complir-se el quarantè aniversari de l’aprovació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears, continua molt viu el debat sobre el règim de capacitació lingüística del personal sanitari del Servei de Salut. Les successives revisions normatives sobre l’ús de les llengües oficials en aquest àmbit i la resposta judicial, tant respecte a l’establiment del requisit de coneixements de llengua catalana com a l’adopció de mesures potencialment regressives, són una mostra de les dificultats que comporta avançar cap a un marc jurídic estable que garanteixi adequadament els drets lingüístics dels usuaris en l’àmbit assistencial i sanitari. En aquest estudi s’analitzen les tensions provocades per les fluctuacions normatives que s’han produït en les darreres legislatures i la doctrina recent del Tribunal Constitucional en relació amb la rebaixa de les competències lingüístiques del personal sanitari del Servei de Salut de les Illes Balears. Aquestes circumstàncies, en conjunt, marquen una tendència regressiva i fan minvar el nivell de protecció de la llengua catalana a les Illes Balears.
2025-12-03
Paulina Meza, Fernando Lillo-Fuentes, Alejandro Retegui
Actualment, hi ha múltiples iniciatives que promouen el llenguatge planer (LP) en l'àmbit jurídic. No obstant això, persisteix el desconeixement sobre la seva utilitat, la qual cosa en limita l’acceptació. Aquest estudi, de caire teoricobibliogràfic, té com a objectiu descriure els beneficis de la utilització d'una comunicació clara en la comunicació jurídica i, a partir d'això, elaborar una proposta que permeti relacionar els beneficis i els beneficiaris del LP. Per a això, analitzem un corpus de 33 articles de recerca. Entre els resultats principals, destaquem no només els beneficis del LP, analitzats des de diferents punts de vista, sinó també una proposta entorn del tema. El supòsit central de la nostra proposta és que no existeix un LP transversal, aplicable com una fórmula estàndard a qualsevol situació comunicativa, per la qual cosa s'ha d'establir, necessàriament, una relació entre els beneficis i els beneficiaris del LP. En conclusió, la integració del LP, d'acord amb les línies proposades, no només contribuiria a optimitzar els recursos i els processos judicials, sinó que també fomentaria una acceptació més gran del LP dins de l'àmbit jurídic.
2025-12-03
Maria Cucurull Canyelles
Aquesta crònica recull els textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, que impliquen diversos àmbits de la societat i que corresponen al primer semestre de 2025. També hi podreu trobar els articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país publicats a Andorra en aquest període.
2025-12-03
Nicolás Bartolomé Pérez
Aquesta crònica recull les principals novetats normatives, administratives i polítiques en matèria lingüística produïdes a la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries entre els mesos de gener i juny de 2025.
2025-12-03
Arben Shala
Aquest article analitza el desenvolupament del marc legal per al multilingüisme a Kosovo i els reptes relatius a la implementació efectiva de les polítiques lingüístiques, en especial pel que fa a l’ús de serveis de traducció i d’interpretació com a instruments de compliment normatiu. L’anàlisi conclou que el marc legal de Kosovo per als drets lingüístics ha evolucionat, ja que ha incorporat disposicions de convenis reconeguts internacionalment sobre els drets de les llengües minoritàries i l’ús igualitari de les llengües oficials, en concret del serbi, tant al seu sistema legal com a la Constitució. L’estudi identifica reptes derivats de la manca de professionals lingüístics qualificats, de la subcontractació i de dificultats tècniques, els quals inclouen grans càrregues de treball, escassetat de personal i restriccions pressupostàries que afecten la implementació efectiva i el compliment de la Llei sobre l’ús de les llengües. S’han detectat incoherències i imprecisions entre les diferents versions lingüístiques de documents legals, cosa que atempta contra la claredat legal i perjudica la credibilitat institucional, la transparència i la confiança pública en les institucions –elements que poden fer augmentar les tensions ètniques. A més, la barrera lingüística creada en el passat ha comportat una manca de candidats qualificats que compleixin els requisits de contractació per als llocs de treball de traductors i intèrprets. Com a resultat, és habitual que es produeixin retards perquè els departaments de recursos humans han de repetir els processos de selecció diverses vegades. Algunes de les solucions plantejades inclouen incorporar l’ensenyament de les llengües oficials al currículum, incrementar els programes de formació i el nombre de traductors, intèrprets i correctors, i establir una terminologia jurídica estandarditzada. Malgrat els avenços assolits, segueix sent necessari fer esforços constants per millorar la qualitat dels serveis lingüístics i garantir el ple compliment normatiu del multilingüisme.