2026-01-16
Arán Reig Martínez
Aquest treball estudia el paper dels perfils de verificació de notícies espanyols signataris de la International Fact-Checking Network en TikTok en la cobertura de l’incendi de l’edifici al barri de Campanar i la dana del 29 d’octubre. Amb l’aplicació d’un llibre de codis es du a terme una anàlisi quantitativa sobre les 658 publicacions compartides pels perfils @malditobulo, @newtraltiktok, @efeverifica i @verificat.es entre l’1 de gener de 2024 i el 31 de desembre de 2024. Amb els resultats obtinguts s’observa la coexistència de contingut de verificació i explicatiu en tots els perfils, predominant en la majoria de casos el contingut de caràcter nacional enfront de l’internacional. Respecte dels temes valencians, el contingut que ha sigut objecte de verificació de manera més recurrent ha sigut el relacionat amb les defuncions, les organitzacions d’ajuda humanitària i les ajudes econòmiques. Aquest contingut ha experimentat un major nombre d’interaccions per part dels usuaris en comparació amb la resta de publicacions analitzades. Amb el qüestionament de la idoneïtat d’internet com a font d’informació confiable, el nostre treball planteja la necessitat de facilitar la viralització del contingut de verificació en detriment de les notícies sense fonament.
2025-12-12
Vicent J. Escartí
2025-12-11
Juan Vicente Fuertes Zapata
2025-12-11
Josep Cerdà Ballester
2025-12-11
Robert Martínez Canet
2025-12-11
Alexandre Mateu
2025-12-10
Marc Borràs
El museu naix amb la modernitat, arrelat en el principi d’historicitat; és a dir, en la consciència de pertànyer a un temps històric que mira al passat per a definir-se i legitimar-se a si mateix com un moment de ruptura amb el llegat anterior. El museu és, doncs, un artefacte institucional pluriforme i històricament condicionat que existeix perquè acompleix una funció social, tot i que no estiga ben bé clara ni siga diàfana. És, partint d’aquesta perspectiva diacrònica i de la feblesa ontològica de la forma museu, que l’autor analitza la disruptiva proposta museogràfica que va fer, l’any vinent farà vint-i-cinc anys, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM).
2025-12-10
Inmaculada Carda Isach
La migració ha sigut una constant històrica a la Comunitat Valenciana, amb transformacions segons els contextos socials, econòmics i polítics. Al llarg dels segles xix i xx , la migració valenciana va tindre com a destinacions el sud de França, Algèria i Amèrica. Les crisis agrícoles foren un dels principals factors que impulsaren aquests desplaçaments. A partir del segle xx , la regió també va rebre migració interna d’Andalusia i Múrcia, i a partir de les dècades del 1960 i el 1970, immigrants internacionals, especialment d’Europa i el nord d’Àfrica. Als anys 2000, amb el creixement econòmic espanyol, arribà una onada important de població estrangera, que es va integrar plenament en l’estructura social i laboral valenciana. Les dades del 2023 indiquen que el País Valencià tenia més de 5,3 milions d’habitants, dels quals un 17,5% eren estrangers, majoritàriament europeus (romanesos, britànics i ucraïnesos). Els impactes de la migració són nombrosos, en l’àmbit demogràfic, econòmic i serveis públics. L’impacte sociocultural ha enriquit la convivència. L’article defensa que la migració no és una amenaça, sinó una oportunitat per a enfortir l’estat del benestar, sempre que es garantisquen els drets, la igualtat i la convivència.
2025-12-10
Milton Alexander López de León, Susana Puerta Valdeiglesias
En aquest estudi oferim una descripció de la prevalença del malestar psicològic entre les persones migrants, i una anàlisi interpretativa de les característiques personals que afectaven la salut mental. Els resultats de les enquestes completades per 801 persones migrants a València i Andalusia van mostrar que set de cada deu persones experimentaven malestar psicològic, i aproximadament tres d'aquestes set en patien nivells extrems. D'altra banda, l'afectació emocional dels immigrants es va relacionar repetidament amb el país de naixement, el nivell educatiu, la situació laboral, l'estatus administratiu-legal, el temps de residència, les dificultats lingüístiques i la creença religiosa. En general, una majoria de la població migrant afronta en silenci els símptomes del malestar psicològic associats a nombrosos factors personals i contextuals de la migració. Per aquest motiu, seria recomanable ajustar el sistema d'acolliment, especialment a l'hora d'implementar programes de prevenció i intervenció psicoterapèutica, de replantejar els protocols d'acolliment per a grups vulnerables i de sensibilitzar la societat d'acolliment sobre la necessitat de fer una inclusió saludable de les persones migrants.